Va escriure el pensador anglès John Stuart Mill a mitjans del segle XIX:
“Els principis reguladors de les actuals relacions socials entre homes i dones, és a dir la subordinació legal de les dones als homes, són intrínsecament erronis i constiteuixen a l’actualitat un dels obstacles més importants per al progrés humà. Cal que aquest ordre de coses sigui substituït per un principi de perfecta igualtat que acabi amb el privilegi dels homes i reconegui la capacitat de les dones.
Fins ara, s’ha mantingut a les dones en un estat antinatural, se’ls ha negat l’educació i per tant la lliberat d’escollir la direcció del desenvolupament de les seves potencialitats. Si a les dones no se’ls imposen limitacions, no hi haurà cap diferència important en les seves aptituds.
Considero que s’està fent mal a la meitat de l’espècie humana. Restringir la llibertat a les dones ens priva de comptar amb les seves capacitats, i per tant, estem empobrint tota la humanitat.”
Sempre hi ha hagut homes lúcids i reflexius que, sense saber-ho, eren profundament feministes.
